Albano Dante (Bahía Blanca, Argentina, 1976) és juntament amb Marta Sibina responsable de la revista Cafè amb Llet. El mitjà es va fer especialment popular a partir de la publicació del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”, en què Dante i Sibina denunciaven l’opacitat del sistema sanitari públic català, tema que vam repassar en la primera part de l’entrevista. Avui, parlem amb Dante sobre el futur dels nous mitjans de comunicació catalans, la majoria digitals i als quals se’ls hi penja sovint l’etiqueta de periodisme alternatiu.
On ens hem de remuntar per trobar els orígens de Cafè Amb Llet?
El motiu de començar amb la revista va ser, personalment, perquè no volia ser professor d’anglès. Vaig estudiar Filologia Anglesa, però no volia exercir. Va ser aleshores quan amb la Marta Sibina vam fer la revista. Era el 2004, una bona època per a la publicitat en mitjans de comunicació. Des de llavors hem fet la nostra feina a nivell local, intentant-la fer el millor possible, amb intenció se ser crítics. Tot i el rebombori dels últims mesos, Cafè Amb Llet no deixa de ser una revista de poble. No vam començar amb la intenció de desenvolupar un gran projecte periodístic, i un cop ens vam trobar amb el tema de la sanitat, ens va superar perquè vèiem un oponent molt gran davant nostre. Va ser aleshores quan vam destapar el cas Bagó, i també el cas Crespo amb l’ajuda del diari El País. Ens vam trobar amb un munt de gent que estava investigant en la mateixa direcció, com per exemple la publicació El Triangle, que portava 20 anys advertint de les irregularitats dutes a terme per Bagó.
Cap als cent trenta-cinc 