ERC fa un pas enrere

Aquest divendres, 21 de novembre, Artur Mas ha estat investit com a president de la Generalitat per segona legislatura consecutiva i el món no s’ha acabat tal i com una mala interpretació del calendari maia ens feien creure. Fins aquí cap sorpresa.  Per contra, i tot i que ja feia uns dies que s’estava coent, la veritable sorpresa va arribar ahir, a l’inici del debat d’investidura. Oriol Junqueras, president d’ERC i líder de la segona força parlamentària de Catalunya, va renunciar simbòlicament a la seva condició de cap de l’oposició.

Amb un discurs centrat en l’acord de governabilitat signat amb CiU i evitant en tot moment la crítica cap a Mas, Junqueras va deixar clar que, a partir d’ara i fins que res no canviï, la seva intenció és anar de la mà del Govern. Tot i que l’aliança entre convergents i republicans ja era visible des del final de la legislatura passada, difícilment es podia pensar que ERC acabaria cedint davant un pacte que no acaba de satisfer cap de les seves principals prioritats.

D’una banda, els republicans han donat suport a un document que, si bé planteja l’aplicació de l’impost sobre els dipòsits bancaris o l’impost sobre grans superfícies comercials, només preveu evitar una quarta part dels 4.000 milions d’euros en retallades que ha anunciat el nou executiu. Dos anys fent oposició a les polítiques neoliberals del Govern i tota una campanya defensant una alternativa d’esquerres semblen haver quedat en no res quan la direcció republicana admet que “els ajustos en la despesa pública seran dramàtics”.

Renunciar a l’exigència d’un compromís social més àmpli per part de CiU, es correspon amb un partit que situa els objectius nacionals per davant dels socials. No obstant això, ERC també ha acceptat un acord menys ambiciós que el que s’esperava pel que fa a l’agenda nacional. Enlluernats per la promesa de construir progressivament unes estructures d’estat, els republicans han acceptat no fixar una data concreta per a la consulta d’autodeterminació i la possibilitat d’aplaçar-ne la celebració en cas de que així sigui acordat amb els convergents.

D’aquesta situació se’n deriva que, de moment, el procés cap a la consulta queda exclusivament en mans de dos únics partits. I per molt que Junqueras hagi expressat la seva voluntat d’obrir l’acord a altres formacions i agents socials, això sembla estar renyit amb què “un president es faci seu el dret a l’autodeterminació”, cosa que el líder d’ERC assegura “valorar extraordinàriament”.

Davant d’aquest escenari, el que queda clar és que els republicans han perdut una oportunitat d’or per collar CiU des del primer moment a favor del procés independentista i per erigir-se com a dic de contenció de l’imperi de l’austeritat. Les coses poden canviar i els passos seguits aquests dies per Esquerra poden formar part d’una estratègia molt calculada. Però si és així, caldrà que el partit estigui atent, no es refiï de CiU i sàpiga reaccionar a temps per no quedar-se finalment sense consulta i sense un electorat que va confiar en la capacitat del partit de forçar un desplaçament cap a l’esquerra del model socioeconòmic seguit pel President. Pròxima parada, els pressupostos del 2013.

Marc Toro

La solidaritat necessària

Any 2008: 6.972.342 euros; any 2009: 7.120.569 euros; any 2010: 8.735.103 euros; any 2011: 8.931.418 euros; any 2012: 10.113.152 euros. La xifra de recaptació de La Marató de TV3 no ha parat de créixer des del començament de la crisi i per quart any consecutiu aconsegueix batre tots els records del programa. És més, la iniciativa televisiva catalana s’ha consolidat com la que més diners recapta per habitant a nivell mundial. Aquests resultats posen de manifest que, en temps de crisi i pels volts de Nadal, la solidaritat és un valor que està en alça entre la població catalana. Una població que enguany ha decidit bolcar-se en la lluita contra el càncer, la principal causa de mort de persones entre 35 i 70 anys.

La gran mobilització en favor de la investigació de la malaltia, però, contrasta amb la retallada de 149 M d’euros que el Govern Mas va aplicar sobre recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) l’any 2011 i el tímid increment de 44 milions d’aquest 2012. Així mateix, cal tenir en compte que el pressupost de la conselleria de Salut d’aquest any ha estat de 8.821 M d’euros, 668 M menys que el 2011 i 1.062 M menys que fa dos anys. Els conseqüents ajustos pressupostaris d’aquest departament han derivat, entre d’altres, en restriccions sobre llits i quiròfans i en l’inevitable augment de les llistes d’espera, que van créixer un 42% entre al llarg del 2011.

Tot i que el març de 2012 el conseller Boi Ruiz va dir que “el temps d’espera” havia “augmentat en aquelles patologies que podien esperar”, el cert és que les retallades també han afectat a les llistes de malalties greus com el càncer. Així ho van denunciar sis mesos abans els metges de l’Hospital de Bellvitge, assegurant que les restriccions aplicades als hospitals l’estiu de 2011 havien augmentat el temps d’espera de les operacions de càncer de fetge, còlon, pulmó i estomac d’un a dos o tres mesos. La situació era tan delicada que diversos cirurgians d’aquest hospital es van plantejar operar gratuïtament a pacients amb càncer, i a l’Hospital Germans Trias i Pujol es va habilitar  un quiròfan per operar només els càncers de pulmó ja que el temps d’espera per a aquestes operacions s’havia doblat.

Aquest escenari, ens porta a la inversemblant situació en què ciutadans i professionals assumeixen el cost de les retallades del Govern. En què la solidaritat passa a suplir la mala gestió dels recursos públics i que actua com a salvavides dels més afectats per una privació de drets cada cop més accentuada. Es tracta d’una situació que ja va arrencar diverses crítiques quan TV3 va organitzar el maig d’aquest any la Marató contra la pobresa i l’exclusió social. Tota una ironia que la televisió pública recaptés fons per pal·liar els efectes de l’estricta austeritat impulsada des del Govern.

Així doncs, que La Marató és una iniciativa molt positiva que aconsegueix mobilitzar desinteressadament cada cop a més gent d’arreu de Catalunya és una evidència, però que accions com aquesta no han de servir com a excusa o recurs del Govern per seguir desmuntant l’Estat del Benestar en favor de la privatització i en detriment de la salut de les persones, és una necessitat. A falta de pocs dies per la investidura del president, Artur Mas ja ha anunciat una retallada de 4.000 M d’euros de cara als pressupostos del 2013. Tot i que ho han tornat a prometre, el blindatge dels serveis públics ja no és creïble en boca dels convergents després de dos anys d’incompliment. Al final i si res no canvia, la solidaritat serà l’única sortida, una qüestió de supervivència.

Marc Toro