Albano Dante: “La classe política i els grans mitjans són al mateix vaixell, i s’acabaran enfonsant”

Albano Dante (Bahía Blanca, Argentina, 1976) és juntament amb Marta Sibina responsable de la revista Cafè amb Llet. El mitjà es va fer especialment popular a partir de la publicació del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”, en què Dante i Sibina denunciaven l’opacitat del sistema sanitari públic català, tema que vam repassar en la primera part de l’entrevista. Avui, parlem amb Dante sobre el futur dels nous mitjans de comunicació catalans, la majoria digitals i als quals se’ls hi penja sovint l’etiqueta de periodisme alternatiu.

On ens hem de remuntar per trobar els orígens de Cafè Amb Llet?

El motiu de començar amb la revista va ser, personalment, perquè no volia ser professor d’anglès. Vaig estudiar Filologia Anglesa, però no volia exercir. Va ser aleshores quan amb la Marta Sibina vam fer la revista. Era el 2004, una bona època per a la publicitat en mitjans de comunicació. Des de llavors hem fet la nostra feina a nivell local, intentant-la fer el millor possible, amb intenció se ser crítics. Tot i el rebombori dels últims mesos, Cafè Amb Llet no deixa de ser una revista de poble. No vam començar amb la intenció de desenvolupar un gran projecte periodístic, i un cop ens vam trobar amb el tema de la sanitat, ens va superar perquè vèiem un oponent molt gran davant nostre. Va ser aleshores quan vam destapar el cas Bagó, i també el cas Crespo amb l’ajuda del diari El País. Ens vam trobar amb un munt de gent que estava investigant en la mateixa direcció, com per exemple la publicació El Triangle, que portava 20 anys advertint de les irregularitats dutes a terme per Bagó.

Continua llegint

Ada Colau: “Fa uns anys em diuen que tanta gent veuria un vídeo de 40 minuts de temes hipotecaris i no m’ho crec”

Ada Colau (Barcelona, 1974), és portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Treballa a l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i va començar la seva lluita pel dret a l’habitatge dins el moviment V de Vivienda. És co autora del documentals La ley del ladrillo (2007) i del curtmetratge El ADN de la burbuja inmobiliaria (2009). Colau forma part de la Plataforma des de la seva constitució el 2009 i darrerament s’ha convertit en la cara visible del moviment, malgrat defuig la figura de líder. Tot i els múltiples compromisos als que ha de fer front aquest dies, ens ha fet lloc a la seva agenda per fer un cafè i parlar de tu a tu en un petit bar a prop de la seu de la PAH, al barri de la Sagrada Família.

Seu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

Avui (dia 26) s’ha sabut que el Col·legi d’Arquitectes d’Espanya proposarà la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca pel Premi Príncep d’Astúries en la categoria de la Concòrdia. Com ho valoreu?

Ho hem sabut avui. No puc dir gaires cosa perquè encara no ho hem parlat amb els companys però sempre alegra que la societat civil reconegui la feina de la Plataforma i ens consideri un moviment de referència. Tot i això el nostre objectiu no són els premis i el que volem és canviar la llei de l’habitatge.

Com portes ser més que mai la cara visible de la PAH?

Ha estat una mica desbordant i imprevist. No podia imaginar que una compareixença al Congrés a les nou de la  nit pogués tenir tanta repercussió. De totes maneres, sóc la portaveu momentàniament, però ho seran altres persones en altres moments. Hi ha moltíssima gent implicada i molt vàlida per fer de portaveu, i ja ho estan fent. Els mitjans de comunicació tendeixen molt a individualitzar, però el moviment té clar que l’èxit s’explica pel nombre de gent que hi ha implicada. No s’explica per una o dues persones.

Continua llegint

La dació en pagament, només un començament

Milers de persones es van manifestar ahir al centre de Barcelona durant la mobilització organitzada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) en defensa del dret a l’habitatge. La massiva assistència de la ciutadania és el millor exemple per veure que el drama dels desnonaments i les execucions hipotecàries no afecta només a un grapat de gent sinó al conjunt de la societat. No es tracta de lluites individuals, es tracta del puntal més clar de la lluita de classes que ha provocat l’esclat de la crisi i les mesures econòmiques imposades per les administracions per tal de fer-hi front. Es tracta del conflicte entre les elits econòmiques i la ciutadania.

Continua llegint