Albano Dante: “La classe política i els grans mitjans són al mateix vaixell, i s’acabaran enfonsant”

Albano Dante (Bahía Blanca, Argentina, 1976) és juntament amb Marta Sibina responsable de la revista Cafè amb Llet. El mitjà es va fer especialment popular a partir de la publicació del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”, en què Dante i Sibina denunciaven l’opacitat del sistema sanitari públic català, tema que vam repassar en la primera part de l’entrevista. Avui, parlem amb Dante sobre el futur dels nous mitjans de comunicació catalans, la majoria digitals i als quals se’ls hi penja sovint l’etiqueta de periodisme alternatiu.

On ens hem de remuntar per trobar els orígens de Cafè Amb Llet?

El motiu de començar amb la revista va ser, personalment, perquè no volia ser professor d’anglès. Vaig estudiar Filologia Anglesa, però no volia exercir. Va ser aleshores quan amb la Marta Sibina vam fer la revista. Era el 2004, una bona època per a la publicitat en mitjans de comunicació. Des de llavors hem fet la nostra feina a nivell local, intentant-la fer el millor possible, amb intenció se ser crítics. Tot i el rebombori dels últims mesos, Cafè Amb Llet no deixa de ser una revista de poble. No vam començar amb la intenció de desenvolupar un gran projecte periodístic, i un cop ens vam trobar amb el tema de la sanitat, ens va superar perquè vèiem un oponent molt gran davant nostre. Va ser aleshores quan vam destapar el cas Bagó, i també el cas Crespo amb l’ajuda del diari El País. Ens vam trobar amb un munt de gent que estava investigant en la mateixa direcció, com per exemple la publicació El Triangle, que portava 20 anys advertint de les irregularitats dutes a terme per Bagó.

Continua llegint

Ada Colau: “Fa uns anys em diuen que tanta gent veuria un vídeo de 40 minuts de temes hipotecaris i no m’ho crec”

Ada Colau (Barcelona, 1974), és portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Treballa a l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i va començar la seva lluita pel dret a l’habitatge dins el moviment V de Vivienda. És co autora del documentals La ley del ladrillo (2007) i del curtmetratge El ADN de la burbuja inmobiliaria (2009). Colau forma part de la Plataforma des de la seva constitució el 2009 i darrerament s’ha convertit en la cara visible del moviment, malgrat defuig la figura de líder. Tot i els múltiples compromisos als que ha de fer front aquest dies, ens ha fet lloc a la seva agenda per fer un cafè i parlar de tu a tu en un petit bar a prop de la seu de la PAH, al barri de la Sagrada Família.

Seu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

Avui (dia 26) s’ha sabut que el Col·legi d’Arquitectes d’Espanya proposarà la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca pel Premi Príncep d’Astúries en la categoria de la Concòrdia. Com ho valoreu?

Ho hem sabut avui. No puc dir gaires cosa perquè encara no ho hem parlat amb els companys però sempre alegra que la societat civil reconegui la feina de la Plataforma i ens consideri un moviment de referència. Tot i això el nostre objectiu no són els premis i el que volem és canviar la llei de l’habitatge.

Com portes ser més que mai la cara visible de la PAH?

Ha estat una mica desbordant i imprevist. No podia imaginar que una compareixença al Congrés a les nou de la  nit pogués tenir tanta repercussió. De totes maneres, sóc la portaveu momentàniament, però ho seran altres persones en altres moments. Hi ha moltíssima gent implicada i molt vàlida per fer de portaveu, i ja ho estan fent. Els mitjans de comunicació tendeixen molt a individualitzar, però el moviment té clar que l’èxit s’explica pel nombre de gent que hi ha implicada. No s’explica per una o dues persones.

Continua llegint

La dació en pagament, només un començament

Milers de persones es van manifestar ahir al centre de Barcelona durant la mobilització organitzada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) en defensa del dret a l’habitatge. La massiva assistència de la ciutadania és el millor exemple per veure que el drama dels desnonaments i les execucions hipotecàries no afecta només a un grapat de gent sinó al conjunt de la societat. No es tracta de lluites individuals, es tracta del puntal més clar de la lluita de classes que ha provocat l’esclat de la crisi i les mesures econòmiques imposades per les administracions per tal de fer-hi front. Es tracta del conflicte entre les elits econòmiques i la ciutadania.

Continua llegint

Desobediència civil contra la crisi: No Paguem i la PAH com a exemples

L’any 2013 preveu una continuïtat, sinó un empitjorament, de la recessió econòmica iniciada el 2008. Més enllà dels afectes macroeconòmics de la crisi, la mala situació econòmica és present a l’economia particular de cada persona i de cada família. En l’àmbit privat és on, precisament, ha nascut el sentiment de rebuig cap a les polítiques econòmiques causades per la crisi. Un sentiment que lluita contra la idea que han de ser els ciutadans qui assumeixin les principals responsabilitats d’una crisi econòmica provocada per entitats bancàries i financeres. El debilitament dels serveis públics que configuren l’anomenat estat del benestar, o l’augment de l’exigència dels bancs en productes com les hipoteques han deixat gran part de la ciutadania a punt de caure en l’abisme. Però les respostes no s’han fet esperar, en forma de diverses organitzacions i plataformes que engloben diferents col·lectius en lluita.

La consciència col·lectiva sobre la injustícia que suposa pagar les conseqüències de la crisi comença a fer-se forta. És en aquest marc que el passat 5 de gener la plataforma No Paguem va fer la seva presentació en societat, aturant un autobús turístic a la Sagrada Família i desplegant una gran pancarta demanant un transport públic a preus populars. La plataforma lluita contra la pujada dels preus del transport, però va més enllà i es basa en el lema “No devem, no paguem” per plantar cara a totes les retallades socials, a l’augment de preus de serveis i a l’asfíxia econòmica provocada per entitats privades i administracions públiques. “El nostre objectiu és fer pedagogia de la desobediència civil a la gent que no forma part dels moviment socials”, aquesta és una de les bases de No Paguem, segons Paula Morey, una de les seves impulsores. “Volem fer veure als ciutadans que tenen dret a no fer cas del que és injust”, continua Morey, que deixa clar que pot haver-hi conseqüències a les accions que proposa la plataforma, com ara colar-se al metro de Barcelona en accions col·lectives batejades com a “cola’t”, com l’organitzat el passat dia 16 a la parada de metro de Diagonal. Fins ara No Paguem ha organitzat tres accions a la capital i està estudiant un possible treball en xarxa amb diferents col·lectius en lluita, com professionals del sector sanitari, estudiants o professionals del món educatiu. Tenen la voluntat de promoure un “cola’t” a diferents estacions de metro de Barcelona simultàniament, amb la col·laboració d ‘algun d’aquests sectors el proper 31 de gener.

Fins ara, segons reconeixen els mateixos impulsors, la majoria de gent que ha participat als “cola’t” ja formen part de diferents moviments socials. L’objectiu, segons afirma Morey és enganxar la resta de la ciutadania i fer que la desobediència no sigui només col·lectiva sinó també individual: “No cal que totes les accions siguin grans accions. Només cal que algú es coli i ho gravi en vídeo per fer-ne difusió”, conclou Morey. És evident que la participació de la ciutadania és indispensable en un moviment que pretén posar en dubte la necessitat de pagar el deute econòmic de Catalunya i l’estat espanyol.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha estat un exemple a l’hora de posar en pràctica la desobediència civil a Catalunya i a l’estat espanyol. Durant el 2012, la força de la lluita ciutadana va veure’s reflectida en la PAH. La plataforma ha aturat més de 500 desnonaments des de l’inici de la crisi a Catalunya, la Comunitat líder en desnonaments el primer trimestre de 2012. Alguns van ser acordats amb els bancs, però la gran majoria per la via de l’acció directa. A Catalunya, la PAH s’ha fet forta en zones molt afectades per les execucions hipotecàries (com l’Àrea Metrpolitana de Barcelona, especialment a districtes com Nou Barris) i ha aconseguit que la col·laboració veïnal i la desobediència civil s’hagin convertit  en els principals aliats d’aquells que estan a punt de perdre la casa. Com sovint denuncia la portaveu de la PAH a Barcelona, Ada Colau, la implicació ciutadana és una bona notícia, però evidencia que l’única manera d’aturar un desnonaments és posar gent davant la porta. La primera victòria de la PAH catalana va ser l’aprovació al Parlament de portar al Congrés la proposició de la dació en pagament el passat julio.  El Congrés espanyol  va aprovar al novembre una moratòria de desnonaments que no va satisfer ni la Plataforma ni els afectats per l’amenaça d’execució hipotecària. Davant la falta de voluntat de les administracions catalana i espanyola per aprovar mesures com la dació en pagament (la majoria de països de la UE ho contemplen) o una moratòria immediata de tots els desnonaments, queda clar que durant el 2013 l’acció de la PAH continuarà sent vital.

La PAH i l’habilitat comunicativa de la seva portaveu a Barcelona Ada Colau van servir per sumar partidaris de la desobediència civil a una lluita que en un moment o altre podia afectar un gran nombre de gent. Veurem si la plataforma No Paguem segueix el mateix camí. El proper 9 de febrer a les 12 del migdia la plataforma celebrarà la seva segona assemblea a la Casa Groga del Fort Pienc. Serà un bon moment per avaluar la salut del moviment.

 Andreu Merino