Pals a la majoria convergent: Els quatre handicaps de Mas

Artur Mas veu com la placidesa amb la que CiU havia començat la campanya trontolla. Entre protestes socials, escàndols de corrupció i traves legals a lleis impulsades pel Govern, són cada vegada més els fronts oberts més enllà de l’horitzó nacional del partit, cosa que obligarà als convergents a fer un canvi d’estratègia per tal de mantenir l’avantatge aconseguit al llarg de la primera meitat de la campanya. De moment, Artur Mas ja ha admès que veu “pràcticament impossible” la majoria absoluta al Parlament. Tot i que pot ser una afirmació sincera, no deixa de ser una estratègia per mobilitzar el votant indecís i minimitzar els efectes del que podem considerar pals a les rodes del carro que pot dur el partit cap a la majoria. Aquests són els principals handicaps als que ha de fer front la federació:

Corrupció

Primer va ser la carta anònima que el jutge del cas Palau va rebre i que deixa cada cop més clara la implicació de CiU al cas Palau. I avui El Mundo afirmava en portada que Artur Mas i Jordi Pujol tenen comptes a Suïssa on haurien anat a parar les comissions que els dirigents convergents haurien rebut, presumptament, a canvi de les adjudicacions d’obres públiques. El que es podria convertir en un dels escàndols de la campanya,però, queda esmorteït a causa del caràcter descaradament espanyolista del rotatiu, cosa que podria desacreditar-lo davant els votants catalanistes.

El cas Palau continua obert, igual que la investigació que situa Oriol Pujol com a col·laborador necessari en adjudicacions fraudulentes d’estacions d’ITV. Tenint en compte això, cal tenir ben present el “no sabem si CiU té les mans netes” del candidat socialista Pere Navarro. Precisament, PSC i PP són els partits que podrien treure més rèdit de les causes obertes que té la federació. Però el cas Pretòria en el cas socialista i els múltiples casos de corrupció que han esquitxat els populars arreu d’Espanya podrien convertir els seus atacs en un boomerang. Es tracta d’estirar la manta però no prou com per destapar-se.

Vaga general

Tot i el seguiment desigual del #14N, a Catalunya la vaga va tornar a posar sobre la taula la política de retallades del govern convergent. Davant d’això, Artur Mas s’ha afanyat a prometre una reunió amb els líders dels dos principals sindicats en cas de ser reelegit president i ha repetit l’argument de que l’Estat propi reduiria l’efecte de les polítiques d’austeritat. La pobres d’aquest argument competeix amb les poques propostes trencadores i efectives plantejades pels partits progressistes. Entre les excuses i la manca d’idees, empat tècnic entre uns i altres.

Però la vaga general no acaba aquí. L’actuació dels Mossos durant les diferents manifestacions que va haver-hi a Catalunya un cop més ha estat qüestionada i la majoria de partits s’han tornat a abraonar sobre el conseller d’Interior Felip Puig. No és la primera ni la segona vegada que es demana la dimissió de Puig, cosa que hauria de fer plantejar a Convergència si el conseller li fa més nosa que servei, electoralment parlant.

Euro per recepta

El Consell d’Estat ha declarat avui “inconstitucional” la mesura de l’euro per recepta impulsada pel Govern en el tram final de la legislatura. El Consell és un òrgan consultiu i per tant les seves decisions no són vinculants i el Govern ja ha anunciat que mantindrà la mesura. Tot i que el dictamen fa trontollar una de les mesures estrella dels paquets de retallades, s’ha de tenir en compte el caràcter del veredicte. La constitucionalitat és un valor cada cop menys apreciat a Catalunya i a més el govern espanyol ha promès portar la mesura al Tribunal Constitucional, de record ingrat per Catalunya des de la retallada de l’Estatut, en cas que el govern català no la retiri.

Desnonaments

Cal no oblidar el primer tema polèmic de la campanya. El PSC (a través del PSOE) i el PP han perdut una oportunitat més per passar-li la ma per la cara a CiU. A la federació nacionalista se li retreia la passivitat parlamentària al Congrés i al Parlament durant anys davant d’un tema tan greu com aquest, de la mateixa manera que es considerava insuficient l’actitud de populars i socialistes al respecte. La cimera bipartidista de dilluns passat a Madrid hauria estat un bon reclam electoral a Catalunya pels principals rivals de Mas, però la falta de concreció i l’establiment de límits més que qüestionables respecte qui pot patir o no un desnonament posen els tres partits al mateix nivell. La resta de formacions poden treure rèdit d’aquesta manca de valentia, sempre i quan sàpiguen aliar-se amb els moviment socials i fer l’estratègia a partir dels seus plantejaments, i no al revés.

Andreu Merino – Marc Toro

15 dies per endavant

El proper divendres 9 de novembre de 2012 comença la campanya de les eleccions constituents del desè Parlament de Catalunya. Són eleccions anticipades, que s’emmarquen en un context de crisi econòmica i social (cal tenir present la convocatòria de vaga general del 14 de novembre) i, sobretot,  de debat entorn el model d’estat i les formes d’encaix entre Catalunya i Espanya.

El fracàs del pacte fiscal del Govern així com l’auge independentista observat als carrers de Barcelona el passat Onze de Setembre, van servir d’arguments al president Mas per forçar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació de cara a la propera legislatura i l’avançament d’uns comicis presentats en clau de plebiscit.

Davant aquest escenari, tot fa pensar que la campanya es convertirà en una guerra de trinxeres entre partidaris i detractors de la independència, tant dins com fora de Catalunya, i que la majoria (absoluta o no) de CiU al Parlament és més que inevitable.

Campanya que ja fa setmanes, o mesos, que ha començat. Actes i debats amb més retrets i atacs partidistes que propostes en ferm. Procés poc o gens decisiu de cara a la decisió de vot de la majoria ciutadana. En definitiva, campanya molt previsible. Però… hi haurà sorpreses?

Som l’Andreu i el Marc, dos periodistes sense feina però amb moltes ganes d’escriure. Durant els quinze dies abans de la celebració dels comicis, pretenem reflexionar i crear debat al voltant de la campanya més enllà de la visió convencional i poc crítica que ofereixen els grans mitjans de comunicació actuals. Sabem que la campanya és un circ però considerem interessant entrende-la, analitzar-la i criticar-la, ja que d’aquí sortirà la nostra classe dirigent, els 135 representants de la societat catalana.

Ens agradaria que poguéssiu aportar el vostre gra de sorra a aquesta petita iniciativa que engeguem amb moltes ganes. Així que si teniu idees, comentaris, opinions o crítiques (altament constructives), fer-ho aquí mateix, a la pàgina del Facebook, via Twitter o enviant un correu electrònic a capals135@gmail.com.

Moltes gràcies i Salut!

Andreu Merino – Marc Toro