El record de Sant Felip Neri

Plaça Sant Felip Neri 1Dimecres 30 de gener, un centenar de persones es reuneixen a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona. Espelmes i les restes de metralla a la façana de l’església acompanyen un Bella Ciao entonat en record de les víctimes dels bombardejos que van tenir lloc en aquesta plaça durant la Guerra Civil. Entre el 1937 i el 1939, aviadors italians van fer servir Barcelona com a camp de proves de cara a la Segona Guerra Mundial. Els bombardejos per saturació van provocar gairebé 5.000 morts a la ciutat comtal.

Continua llegint

Anuncis

#14N: Una oportunitat perduda

Gent cap amunt, gent cap avall, ni ordre ni concert, en tot cas desconcert. Aquesta és la sensació que es va percebre aquest dimecres a la manifestació celebrada als carrers de Barcelona en motiu de la vaga general. La gent pregunta cap a on cal anar, quin és el recorregut, res. El Twitter informa de que milers de persones marxen pels carrers de la ciutat comtal. Sens dubte, milers de persones marxen sobre l’asfalt, però la protesta queda reduïda a grups dispersos que no acabaven d’unir-se sota un mateix clam, l’aspecte de Passeig de Gràcia recorda més a una Shopping Night que a un acte reivindicatiu.

Tot i que alguns ja han decidit marxar cap a casa, la cosa comença a prendre forma una hora després de l’horari previst per l’inici de l’acte. Mentre una comitiva puja cap a l’Avinguda Diagonal, l’altra es dirigeix al centre pel carrer Bruc. Els uns arriben al final després d’un acte insípid, tot i que diguin el contrari la manifestació no ha estat massiva com es pretenia. Els altres acaben topant amb la situació de sempre, la desmesura de les càrregues policials per mirar de frenar una minoria eixelebrada a la què la protesta se li ha escapat de les mans. El resultat? Els mitjans interessats utilitzen els titulars de sempre per desprestigiar una protesta que ja de per si va estar mancada d’organització des del començament. La cara més visible, tot i que probablement la menys important de la jornada de vaga, acaba en decepció a la ciutat de Barcelona

Els carrers es buiden i el ball de xifres està servit. Assumint que és pràcticament impossible precisar exactament el nombre de persones que van manifestar-se en aquesta o qualsevol altra manifestació mínimament multitudinària, el que queda clar és que ni hi havia el milió de persones que de manera optimista apunten els sindicats, ni les 50.000 que els la delegació del govern espanyol fixa amb intencions clarament polítiques.

Com que es tracta d’una discussió recorrent i sense solució, el que queda és el recompte a ull que pot fer cadascú en comparació amb altres ocasions. Fer l’exercici i veure el que és evident, l’acte no va igualar ni de bon tros la massiva convocatòria del passat Onze de Setembre. Preocupem-nos. Més gent disposada a sortir al carrer per la independència que per combatre les retallades, la reforma laboral i la laminació constant de drets socials?

No és d’estranyar, algú ha fet molt bé la seva feina. Presentar una ambigua independència com a pedra filosofal per sortir de la crisi, i centrar el debat polític i social al voltant d’aquesta qüestió, no fa més que desviar l’atenció de les retallades, la privatització i l’agressiva política neoliberal practicada pel Govern de CiU. Que la resta de partits ballin al ritme de la dansa hipnòtica del clar guanyador anul·la per complet un possible canvi de rumb, un canvi de mentalitat popular i una incidència en els resultats de les eleccions del proper #25N.

En el global d’una jornada de vaga a nivell nacional, la manifestació de la capital no és més que un acte més o menys destacat. Però veient el rèdit electoral que va donar la de la Diada, tot fa pensar que ahir es va perdre una oportunitat d’or perquè les retallades i els temes socials passessin clarament per davant del debat nacional a la campanya.  Caldrà veure com evoluciona l’estratègia dels partits els pròxims dies, però ara per ara tot assenyala cap a un mateix resultat: Mas, i de retruc el PP, han tornat a guanyar.

Marc Toro