CiU i ERC, 100 dies incerts després

El 19 de desembre de 2012, CiU i ERC signaven el pacte de governabilitat per estrenar la nova legislatura. Després de tot el soroll mediàtic provocat per la campanya del 25N, i del resultat de les eleccions, el pacte tenia dos eixos molt clars: frenar l’impacte de les retallades iniciades per la federació al 2010, i començar a caminar cap a la consulta d’autodeterminació fixada per al 2014. Han passat 100 dies des de la signatura de l’anomenat “pacte de la llibertat”, i les dues metes plantejades per CiU i ERC semblen tan lluny com tres mesos enrere. Per una banda els pressupostos encara no s’han aprovat, i per l’altra comencen a sortir veus partidàries d’ajornar la consulta fins que passi el temporal de la crisi. Però anem a pams.

Continua llegint

Albano Dante: “La classe política i els grans mitjans són al mateix vaixell, i s’acabaran enfonsant”

Albano Dante (Bahía Blanca, Argentina, 1976) és juntament amb Marta Sibina responsable de la revista Cafè amb Llet. El mitjà es va fer especialment popular a partir de la publicació del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”, en què Dante i Sibina denunciaven l’opacitat del sistema sanitari públic català, tema que vam repassar en la primera part de l’entrevista. Avui, parlem amb Dante sobre el futur dels nous mitjans de comunicació catalans, la majoria digitals i als quals se’ls hi penja sovint l’etiqueta de periodisme alternatiu.

On ens hem de remuntar per trobar els orígens de Cafè Amb Llet?

El motiu de començar amb la revista va ser, personalment, perquè no volia ser professor d’anglès. Vaig estudiar Filologia Anglesa, però no volia exercir. Va ser aleshores quan amb la Marta Sibina vam fer la revista. Era el 2004, una bona època per a la publicitat en mitjans de comunicació. Des de llavors hem fet la nostra feina a nivell local, intentant-la fer el millor possible, amb intenció se ser crítics. Tot i el rebombori dels últims mesos, Cafè Amb Llet no deixa de ser una revista de poble. No vam començar amb la intenció de desenvolupar un gran projecte periodístic, i un cop ens vam trobar amb el tema de la sanitat, ens va superar perquè vèiem un oponent molt gran davant nostre. Va ser aleshores quan vam destapar el cas Bagó, i també el cas Crespo amb l’ajuda del diari El País. Ens vam trobar amb un munt de gent que estava investigant en la mateixa direcció, com per exemple la publicació El Triangle, que portava 20 anys advertint de les irregularitats dutes a terme per Bagó.

Continua llegint

Albano Dante: “Els òrgans controladors de la sanitat catalana són torpedinats pel propi govern”

Albano Dante (Bahía Blanca, Argentina, 1976) és juntament amb Marta Sibina responsable de la revista Cafè amb Llet. El mitjà es va fer especialment popular a partir de la publicació del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”, en què Dante i Sibina denunciaven l’opacitat del sistema sanitari públic català. El passat octubre, els responsables de la revista van ser condemnats a pagar 10.000 euros a Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas, per faltes a l’honor. Al vídeo, també hi apareixien, Xavier Crespo, alcalde de Lloret de Mar, Ramon Bagó, ex director del Consorci Hospitalari de Catalunya, Josep Prat, ex director del holding Innova i Carles Manté ex president dels hospitals de Blanes i Calella. A tots ells se’ls relacionava amb desviament de fons públics, i darrerament han estat imputats o detinguts pel poder judicial. Tot i això, Cafè Amb Llet ha hagut de retirar el vídeo de la xarxa. A continuació, la primera part de l’entrevista.

En el marc del judici per la demanda de Josep Maria Via per faltes a l’honor, heu hagut d’eliminar el vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”. Com us vau sentir al fer-ho?

En primer lloc, sabíem que en el mateix moment que esborréssim els vídeos, aquests es replicarien. Hi ha 200 o 300 servidors on està allotjat, o sigui que tampoc n’hi ha per tant. Però sí que hi ha dues coses que ens saben molt greu, En primer lloc, que s’hagin esborrat els comentaris de la gent que expressava la seva opinió. En segon lloc, lamentem que el vídeo hagi desaparegut de centenars de webs que el tenien enllaçat, com per exemple el del Washington Post. El que fa més ràbia és que la sentència no és ferma i la retirada del vídeo és una mesura cautelar demanada pel demandant, Josep Maria Via. Encara que el nostre recurs prosperi, això no servirà per recuperar el vídeo.

Continua llegint

Pere Codonyan: “Les retallades territorials i de personal a TV3 responen a motius ideològics”

Pere Codonyan (Perpinyà) ha estat corresponsal de Televisió de Catalunya a la Catalunya Nord des de l’any 1994. Després d’un any cobrint l’actualitat des de la delegació de Girona, el 1995 va instal·lar-se a Perpinyà, convertint-se en el principal exponent del periodisme català a la zona. La decisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de tancar diverses delegacions territorials de TV3 (entre les quals es troba la de la Catalunya Nord) fa perillar el lloc de feina de Codonyan després de 18 anys al capdavant de la corresponsalia. Una figura mítica de la televisió pública catalana que assegura que no perd l’esperança i que lluitarà tot el que calgui fins el 31 de maig, dia en el què li han comunicat que haurà de deixar de treballar.

Des que la CCMA va comunicar el desmantellament de les delegacions a Catalunya Nord, Pirineu i Terres de l’Ebre, quin efecte han tingut accions de protesta com la recollida de firmes* o la concentració del passat dia 13 a la Plaça de Sant Jaume?

De moment sembla que hi ha una mobilització ciutadana a favor nostre. A més, Francesc Homs ha respòs dient que el Govern no tanca la porta a parlar sobre la delegació de Perpinyà. Això ens dóna una mica d’esperança, però cal veure què pensen fer exactament. No sabem si ens en sortirem, però és important seguir parlant de què passa arreu del territori.

Continua llegint

El periodisme que ve

“Els periodistes hem de perdre la por a l’atur però hem de tenir pànic a la desocupació”, afirma Fabiola Llanos, una de les responsables de l’agència de notícies La Independent. O dit d’una altra manera. Per molt dur que sigui el present laboral del periodisme, o per molt negre que sembli el futur, no s’ha de renunciar a la motivació de posar en pràctica la vocació professional. És una de les moltes reflexions que s’han pogut sentir aquest dijous al Col·legi de Periodistes, en el marc de la jornada “Els periodistes no callen: noves veus i ètica”, organitzada pel Consell de la Informació de Catalunya. A més de l’Agència citada hi han passat els responsables de Cafè amb Llet, Wikidiari, SICOM, Golcat.com, Som Atents, el Diario.es, La Lamentable, Sa Tevavisió i l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta.

Continua llegint

TV3 i el Grup Godó: qüestió de prioritats per a la Generalitat

La decisió de La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de tancar les delegacions de la Catalunya Nord, les Terres de l’Ebre i el Pirineu, respon al nou Pla Estratègic i de Viabilitat que han engegat els gestors dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, encapçalats pel president de la CCMA, Brauli Duart. La corporació va rescindir el contracte amb les productores dels continguts de les delegacions esmentades. El fet que la plantilla de TV3 en aquells demarcacions no sigui suficientment àmplia, farà que la televisió pública catalana deixi part del territori sense cobertura informativa pròpia i acomiadi corresponsals històrics com Eva Clausó i Pere Codonyan.

Continua llegint

Ada Colau: “Fa uns anys em diuen que tanta gent veuria un vídeo de 40 minuts de temes hipotecaris i no m’ho crec”

Ada Colau (Barcelona, 1974), és portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Treballa a l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i va començar la seva lluita pel dret a l’habitatge dins el moviment V de Vivienda. És co autora del documentals La ley del ladrillo (2007) i del curtmetratge El ADN de la burbuja inmobiliaria (2009). Colau forma part de la Plataforma des de la seva constitució el 2009 i darrerament s’ha convertit en la cara visible del moviment, malgrat defuig la figura de líder. Tot i els múltiples compromisos als que ha de fer front aquest dies, ens ha fet lloc a la seva agenda per fer un cafè i parlar de tu a tu en un petit bar a prop de la seu de la PAH, al barri de la Sagrada Família.

Seu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

Avui (dia 26) s’ha sabut que el Col·legi d’Arquitectes d’Espanya proposarà la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca pel Premi Príncep d’Astúries en la categoria de la Concòrdia. Com ho valoreu?

Ho hem sabut avui. No puc dir gaires cosa perquè encara no ho hem parlat amb els companys però sempre alegra que la societat civil reconegui la feina de la Plataforma i ens consideri un moviment de referència. Tot i això el nostre objectiu no són els premis i el que volem és canviar la llei de l’habitatge.

Com portes ser més que mai la cara visible de la PAH?

Ha estat una mica desbordant i imprevist. No podia imaginar que una compareixença al Congrés a les nou de la  nit pogués tenir tanta repercussió. De totes maneres, sóc la portaveu momentàniament, però ho seran altres persones en altres moments. Hi ha moltíssima gent implicada i molt vàlida per fer de portaveu, i ja ho estan fent. Els mitjans de comunicació tendeixen molt a individualitzar, però el moviment té clar que l’èxit s’explica pel nombre de gent que hi ha implicada. No s’explica per una o dues persones.

Continua llegint