CiU i ERC, 100 dies incerts després

El 19 de desembre de 2012, CiU i ERC signaven el pacte de governabilitat per estrenar la nova legislatura. Després de tot el soroll mediàtic provocat per la campanya del 25N, i del resultat de les eleccions, el pacte tenia dos eixos molt clars: frenar l’impacte de les retallades iniciades per la federació al 2010, i començar a caminar cap a la consulta d’autodeterminació fixada per al 2014. Han passat 100 dies des de la signatura de l’anomenat “pacte de la llibertat”, i les dues metes plantejades per CiU i ERC semblen tan lluny com tres mesos enrere. Per una banda els pressupostos encara no s’han aprovat, i per l’altra comencen a sortir veus partidàries d’ajornar la consulta fins que passi el temporal de la crisi. Però anem a pams.

La Generalitat veu com les urgències econòmiques creixen cada dia més, i poc després de les eleccions el portaveu del Govern, Francesc Homs, ja va avisar que les retallades previstes per al 2013 serien de 4.000 milions d’euros, el doble de les realitzades el 2012 i el 2011. La solució fàcil seria pactar amb el PP, que ja empunya les tisores amb força a l’estat espanyol, i veuria amb bons ulls fer el mateix a Catalunya, però l’aposta de Mas per la via de l’autodeterminació ha precipitat el trencament amb els populars. Solucions? Convèncer ERC o apropar-se al PSC. CiU ja ha avisat als republicans, que sense pressupostos no hi haurà consulta, però els d’Oriol Junuqeras han reconegut la tensió que els suposa haver de donar el vist i plau a noves retallades. De moment ja van acceptar la rebaixa de sou dels treballadors de la funció pública, però si continuen per aquest camí, saben que la confiança dels seus electors començarà a esvair-se. D’altra banda, Pere Navarro ha sortir a la palestra per oferir-se com a alternativa. L’aliança amb els socialistes suposaria fer una passa enrere en el camí sobiranista, fer un rentat de cara a les polítiques socials i, el més important, ressuscitar un rival que ja era mig grogui. Mentrestant, els problemes econòmics a Catalunya continuen, amb 700.000 aturats, 50.000 milions d’endeutament públic, 300 milions en factures endarrerides a les farmàcies, 600 milions als proveïdors sanitaris, 400 milions al tercer sector i 567 milions als ajuntaments, Per no parlar dels EROS d’empreses clau al territori, com ERCOS a Flix.

Imatge

Recordem que la segona pota del pacte de legislatura era la consulta d’autodeterminació per al 2014. El que en el seu moment va servir per crear un imaginari col·lectiu més enllà de la crisi, ara pot quedar esvaït per la pròpia recessió econòmica. Va ser el principal esquer de la campanya electoral de CiU, però ara part del govern de Mas relativitza la necessitat de convocar-la al 2014, i els passos que s’han realitzat des de l’inici de la legislatura són escassos i poc ferms. En aquest sentit, cal destacar, en primer lloc la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, aprovada amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i part de la CUP. Una declaració que segurament va néixer hipotecada per la pretensió de no avançar fins haver dialogat amb el govern espanyol. Precisament, l’executiu central, com era d’esperar, va presentar la declaració al Tribunal Constitucional. De la mateixa manera, el segon pas en la línia nacional fet pel Govern, el Consell d’Assessors per a la Transició Nacional, també serà portat als tribunals, en aquest cas per Ciutadans.

Si parlem del Consell, parlem d’un dels tics ja habituals en el camí emprès per CiU en el procés sobiranista: centrar els esforços en apropar-se a les elits econòmiques i socials. Fins ara, han estat les entitats civils partidàries de la independència les encarregades de construir un discurs sobre la sobirania catalana dirigit al gruix de la població, com per exemple a través de la creació d’elclauer.cat, però la seva acció sembla més enfocada a convèncer al govern que a la pròpia ciutadania. Precisament, les darreres declaracions de la presidenta d’Òmniu, Muriel Casals, fan pensar que la línia que separa l’acció de govern de segons quines iniciatives civils és molt fina.

Un cop passats els 100 primers dies, CiU i ERC continuen sense solucionar els reptes plantejats després de les eleccions. La federació busca aliats per aprovar uns pressupostos de retallades, mentre que els republicans comproven que ser la cara amable de l’independentisme al costat del govern d’Artur Mas, suposa representar un paper difícil.

Andreu Merino Vives

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s