El record de Sant Felip Neri

Plaça Sant Felip Neri 1Dimecres 30 de gener, un centenar de persones es reuneixen a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona. Espelmes i les restes de metralla a la façana de l’església acompanyen un Bella Ciao entonat en record de les víctimes dels bombardejos que van tenir lloc en aquesta plaça durant la Guerra Civil. Entre el 1937 i el 1939, aviadors italians van fer servir Barcelona com a camp de proves de cara a la Segona Guerra Mundial. Els bombardejos per saturació van provocar gairebé 5.000 morts a la ciutat comtal.

Al juny de 2011 l’Associació Altraitalia, formada per residents italians a Barcelona va decidir presentar a l’Audiència Nacional una denúncia per crims de guerra contra els aviadors italians, a la qual s’hi van afegir dues víctimes que van sobreviure als bombardejos. El Tribunal es va declarar no competent i va delegar la denúncia a l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta va desestimar la querella al maig de 2012, al·legant l’alt cost del procés, la manca de documentació i la probabilitat que la majoria dels denunciats estiguessin morts. Després d’un recurs, però, va acceptar la denúncia al passat novembre i va obrir la investigació el darrer 23 de gener. És la primera vegada que s’investigaran a l’estat espanyol fets relacionats amb la Guerra Civil.

Guido Ramellini

Guido Ramellini, membre d’Altraitalia, ens convida a fer un cafè poca estona abans de la concentració a Sant Felip Neri. “És un pas important, perquè ja vam veure com van acabar els primers intents d’investigar fets de la Guerra Civil”, explica incapaç de dissimular la seva satisfacció, però afegeix: “de tota manera, a nivell legal és evident que s’ha tirat endavant perquè els culpables són italians i per tant no es topa amb la llei d’amnistia espanyola de 1977“.

Ramellini ha seguit de ben a prop tot el procés de denuncia des del seu inici. Ens explica que tot va començar tres anys abans de la fundació d’Altraitalia, amb l’exposició “Quan plovien bombes” del professor d’història de la UAB Xavier Domènech, dedicada als bombardejos sobre Barcelona. L’exposició va facilitar les primeres dades per identificar els autors de la massacre i va constatar que l’aviació italiana va dur a terme bombardejos per saturació, mai utilitzats abans i prohibits per la Declaració de L’Haia de 1907. “Es tracta d’un tipus de bombardeig que no només busca matar, sinó controlar al màxim les vides de la població”, afirma Domènech. “Després d’una primera onada de bombes, es torna a bombardejar aquells que surten a ajudar les víctimes” conclou.

L’exposició de Domènech va tenir ressò internacional i el 2009 va iniciar una gira per Itàlia. Coincidint amb aquest fet, un grup d’italians residents a Catalunya van decidir iniciar un procés de reconeixement dels fets i perdó per part del govern italià, aleshores en mans del centreesquerra de Romano Prodi. Aquest objectiu s’havia de plasmar en una declaració conjunta al parlament transalpí, català i europeu. La caiguda de Prodi i l’ascens al poder de SIlvio Berlusconi, però, va fer impossible que  aquest procés tirés endavant. “Sense la participació del govern italià, no tenia gaire sentit tirar endavant la mesura a Brussel·les i Barcelona”, admet Ramellini.

No obstant això, lluny de rendir-se, al 2010, amb la fundació d’Altraitalia, els italians residents a Barcelona van insistir en el reconeixement dels fets ocorreguts a la capital catalana durant la Guerra Civil. Com hem explicat abans, al 2011 van presentar la primera denúncia, però també va ser el moment en el qual van començar a treballar en altres àmbits. El primer va ser el polític, on van rebre el suport de partits com ERC, ICV-EUiA, Solidaritat o la CUP. La segona via va ser elaborar un conveni amb el Memorial Democràtic.

Plaça Sant Felip Neri 2

Però va ser en l’àmbit institucional on no van trobar els suports que esperaven: “el representant dels damnificats hauria de ser l’Ajuntament de Barcelona, però no ha exercit com a tal”, argumenta Ramellini. El membre d’Altraitalia contrasta aquesta situació amb la d’Itàlia, on “alguns ajuntaments s’han volcat en causes tan penals com civils en favor de la memòria històrica”, especialment pel que fa a querelles en contra de l’estat alemany pels crims contra la humanitat del nazisme. Tot i això, reconeix que la intervenció institucional italiana “tampoc és cap meravella”.

Més enllà de la falta d’implicació institucional, Guido Ramellini reclama una “batalla comuna” dins l’associacionisme català relacionat amb la memòria històrica. Tot i reconeix l’existència d’una gran lluita pel reconeixement dels fets de la Guerra Civil a Catalunya, considera que es defensen “problemes massa concrets” que impedeixen sumar forces.En aquest sentit, més enllà dels fets cocrets que es denuncien a la querella presentada, Ramellini té clar que l’objectiu final del procés és més simbòlic que pràctic: “la memòria ha de tornar a la gent”.

Per arribar a aquest objectiu, però, encara queda molt camí. Segons Jaume Asens, advocat dels denunciants, el procés d’investigació s’allargarà entre sis mesos i un any. Al llarg d’aquest temps, caldrà comparar les dades que es tenen sobre els aviadors amb les que apareixen als registres italians i extraditar els aviadors imputat en el cas que siguin vius. Tot i això, Asens és optimista: “cada cop estan acudint a nosaltres més víctimes, cosa que legitima el procés”.

Església Sant Felip Neri

L’associació Altraitalia continua treballant per sumar més actors civils i institucionals al procés. De moment, però, ja ha aconseguit el més important: provocar l’obertura d’una investigació sobre la Guerra Civil per primer cop al nostre país. Una guerra que s’ha volgut oblidar des de la Transició però que per sort o per desgràcia encara és ben present, ja sigui a través de testimonis personals o a través dels rastres físics, com les marques que la metralla que l’aviació italiana va deixar a la façana de l’església de Sant Felip Neri.

Andreu Merino – Marc Toro

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s