Desobediència civil contra la crisi: No Paguem i la PAH com a exemples

L’any 2013 preveu una continuïtat, sinó un empitjorament, de la recessió econòmica iniciada el 2008. Més enllà dels afectes macroeconòmics de la crisi, la mala situació econòmica és present a l’economia particular de cada persona i de cada família. En l’àmbit privat és on, precisament, ha nascut el sentiment de rebuig cap a les polítiques econòmiques causades per la crisi. Un sentiment que lluita contra la idea que han de ser els ciutadans qui assumeixin les principals responsabilitats d’una crisi econòmica provocada per entitats bancàries i financeres. El debilitament dels serveis públics que configuren l’anomenat estat del benestar, o l’augment de l’exigència dels bancs en productes com les hipoteques han deixat gran part de la ciutadania a punt de caure en l’abisme. Però les respostes no s’han fet esperar, en forma de diverses organitzacions i plataformes que engloben diferents col·lectius en lluita.

La consciència col·lectiva sobre la injustícia que suposa pagar les conseqüències de la crisi comença a fer-se forta. És en aquest marc que el passat 5 de gener la plataforma No Paguem va fer la seva presentació en societat, aturant un autobús turístic a la Sagrada Família i desplegant una gran pancarta demanant un transport públic a preus populars. La plataforma lluita contra la pujada dels preus del transport, però va més enllà i es basa en el lema “No devem, no paguem” per plantar cara a totes les retallades socials, a l’augment de preus de serveis i a l’asfíxia econòmica provocada per entitats privades i administracions públiques. “El nostre objectiu és fer pedagogia de la desobediència civil a la gent que no forma part dels moviment socials”, aquesta és una de les bases de No Paguem, segons Paula Morey, una de les seves impulsores. “Volem fer veure als ciutadans que tenen dret a no fer cas del que és injust”, continua Morey, que deixa clar que pot haver-hi conseqüències a les accions que proposa la plataforma, com ara colar-se al metro de Barcelona en accions col·lectives batejades com a “cola’t”, com l’organitzat el passat dia 16 a la parada de metro de Diagonal. Fins ara No Paguem ha organitzat tres accions a la capital i està estudiant un possible treball en xarxa amb diferents col·lectius en lluita, com professionals del sector sanitari, estudiants o professionals del món educatiu. Tenen la voluntat de promoure un “cola’t” a diferents estacions de metro de Barcelona simultàniament, amb la col·laboració d ‘algun d’aquests sectors el proper 31 de gener.

Fins ara, segons reconeixen els mateixos impulsors, la majoria de gent que ha participat als “cola’t” ja formen part de diferents moviments socials. L’objectiu, segons afirma Morey és enganxar la resta de la ciutadania i fer que la desobediència no sigui només col·lectiva sinó també individual: “No cal que totes les accions siguin grans accions. Només cal que algú es coli i ho gravi en vídeo per fer-ne difusió”, conclou Morey. És evident que la participació de la ciutadania és indispensable en un moviment que pretén posar en dubte la necessitat de pagar el deute econòmic de Catalunya i l’estat espanyol.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha estat un exemple a l’hora de posar en pràctica la desobediència civil a Catalunya i a l’estat espanyol. Durant el 2012, la força de la lluita ciutadana va veure’s reflectida en la PAH. La plataforma ha aturat més de 500 desnonaments des de l’inici de la crisi a Catalunya, la Comunitat líder en desnonaments el primer trimestre de 2012. Alguns van ser acordats amb els bancs, però la gran majoria per la via de l’acció directa. A Catalunya, la PAH s’ha fet forta en zones molt afectades per les execucions hipotecàries (com l’Àrea Metrpolitana de Barcelona, especialment a districtes com Nou Barris) i ha aconseguit que la col·laboració veïnal i la desobediència civil s’hagin convertit  en els principals aliats d’aquells que estan a punt de perdre la casa. Com sovint denuncia la portaveu de la PAH a Barcelona, Ada Colau, la implicació ciutadana és una bona notícia, però evidencia que l’única manera d’aturar un desnonaments és posar gent davant la porta. La primera victòria de la PAH catalana va ser l’aprovació al Parlament de portar al Congrés la proposició de la dació en pagament el passat julio.  El Congrés espanyol  va aprovar al novembre una moratòria de desnonaments que no va satisfer ni la Plataforma ni els afectats per l’amenaça d’execució hipotecària. Davant la falta de voluntat de les administracions catalana i espanyola per aprovar mesures com la dació en pagament (la majoria de països de la UE ho contemplen) o una moratòria immediata de tots els desnonaments, queda clar que durant el 2013 l’acció de la PAH continuarà sent vital.

La PAH i l’habilitat comunicativa de la seva portaveu a Barcelona Ada Colau van servir per sumar partidaris de la desobediència civil a una lluita que en un moment o altre podia afectar un gran nombre de gent. Veurem si la plataforma No Paguem segueix el mateix camí. El proper 9 de febrer a les 12 del migdia la plataforma celebrarà la seva segona assemblea a la Casa Groga del Fort Pienc. Serà un bon moment per avaluar la salut del moviment.

 Andreu Merino

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s