“Un país no pot ser lliure si no cuida l’educació i la sanitat”

ImatgeParlem amb Carme Martínez Ruzafa (Badalona, 1959) directora i professora del CEIP Artur Martorell de Badalona. Fa 31 que es professora i 5 que és directora. Forma part del moviment Badalona es Mou, integrat dins la Marea Groga. Ens explica el posicionament personal i de les entitats de les quals forma part, respecte l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQUE).

Per a la gent que no us conegui, explica’ns què és Badalona es Mou i la Marea Groga.

La Marea Groga és una plataforma de tots els agents educatius de tots els cursos de diferents escoles de diverses localitats catalanes. Últimament s’està incorporant gent de les Universitats i també de les entitats de lleure. Tots junts defensem el model d’escola pública i de qualitat. Dins de la Marea Groga hi ha tot el conjunt d’entitats locals, com Badalona es Mou. Aquest moviment va néixer després de la modificació de la Llei Catalana d’Educació (LEC), amb l’anterior govern. Es va fer una aproximació entre les AMPAS de diferents escoles de Badalona amb la voluntat de crear un camí diferent per plantejar i debatre temes educatius. En aquell moment les retallades per part de la Generalitat estaven començant, però les més considerables venien de l’Ajuntament. Vam redactar un manifest en defensa de l’educació pública, de qualitat, gratuïta, integradora i amb igualtat d’oportunitats d’accés al sistema. D’una banda volíem fer pressió a la classe política i de l’altra canviar un tipus d’educació que no ens agrada. Més tard ens vam posar en contacte amb moviment similars a altres localitats, com Castelldefels. A partir d’aquí va començar a formar-se el que ara s’anomena Marea Groga, un moviment que ha anat creixent per si sol.

A grans trets, quina opinió us mereix l’esborrany de la LOMQUE que ha presentat el ministre Wert?

Creiem que és la pitjor llei d’educació d’aquest país des de la Transició, ens porta a un estat predemocràtic. Primer de tot, m’agradaria dir que és una llei que modifica la Llei Orgànica d’educació (LOE), i per tant s’ha de llegir amb aquesta al costat. La LOMQUE elimina el millor de la LOE per posar-hi el pitjor que una ment perversa pot imaginar.

Més concretament, quines són les causes concretes del vostre rebuig?

El que rebutgem és el fet que al llarg del procés educatiu s’estableixen criteris acadèmics que produiran la segregació de l’alumnat. Aquesta segregació, al nostre entendre, es divideix en quatre tipus: la religiosa, la socioeconòmica, la lingüística i la de sexe. La religió, en l’esborrany de la LOMQUE, rep una importància que no havia tingut mai en l’educació democràctica, ni tan sols a l’EGB. Es separarà els alumnes entre els que optin per aquesta assignatura i la de valors socials i culturals. Pel que fa a la segregació socioeconòmica, les proves que es volen fer a 3r i 6è de primària, com la revàlida final d’ESO marquen acadèmicament el futur de l’alumne en tot el seu recorregut com a estudiant. Entenem que molts cops els resultats baixos es donen en estudiants de nivell econòmic baix, i més si la prova en qüestió només es fa una vegada. En resum, no es fan fora els alumnes del sistema educatiu, com es feia en sistemes anteriors. Ara, els mantenim fins als 16 anys, però plantegem uns itineraris per als que valen i per als que no. Fem unes proves de nivell que no avaluen però que aniran marcant una futura segregació. Aquesta segregació es fa amb l’objectiu de separar els que faran Batxillerat dels de Formació Professional, cap on desgraciadament es continuen enviant els alumnes de rendiment més baix.

Quin paper juguen els centres privats i concertats en aquesta segregació?

Una de les jugades del govern és rentar-se les mans sobre els deures dels centres no públics. L’esborrany no es pronuncia sobre la possibilitat que, per exemple, els centres privats o concertats optin per no ofertar la via enfocada cap a l’FP en l’últim any d’ESO. Si això passés es produiria una segregació brutal, ja que a més tampoc queden clars els ponts que hi ha entre una via i una altra un cop s’ha triat. Pel que fa a l’aspecte lingüístic, les escoles no públiques també entren en joc. Recordem que l’esborrany preveu que la Generalitat subvencioni l’educació privada d’aquells que vulguin estudiar en castellà i no tinguin l’opció de fer-ho en un centre públic. De retruc, aquesta mesura també dóna més protagonisme a aquells col·legis que segreguen per raó de sexe, mètode que va quedar desaconsellat pel Tribunal Suprem.

Com has dit hi ha certs aspectes educatius que s’organitzaran segons el criteri de cada centre. Com s’entén aleshores que l’esborrany afirmi basar-se en “criteris d’uniformitat”?

Hi ha molts aspectes on els propis centres establiran el programa educatiu, com en el cas de les matèries específiques i d’especialitat, per exemple. El concepte “criteris d’uniformitat” es basa en el format de les revàlides que es faran al llarg de l’educació obligatòria. Són uniformes en el sentit que tots els alumnes espanyols faran la mateixa i serà corregida per persones de fora de l’escola. Això representa un menyspreu espectacular al treball dels docents.

Tornant a l’àmbit de la llengua, què suposaria acabar amb el sistema d’immersió lingüística?

Com deia abans, una de les principals preocupacions és que el català, al ser considerat assignatura específica o d’especialitat, pot quedar fora dels programes d’escoles privades i concertades. Si el pes que té el català és aquest estem caminant cap a la seva desaparició com a llengua vehicular. En el fons, el que fa el govern espanyol amb la llengua és causa de la seva voluntat global: recentralitzar les competències en educació. Hem de pensar que si la LOMQUE s’aplica com preveu l’esborrany els centres privats i concertats tindran més capacitat de decisió que les Comunitats Autònomes, i els Conselles Escolars passaran a ser merament consultius.

Tenint en compte totes les vostres reivindicacions, teniu por que el debat lingüístic deixi en segon terme tots els altres aspectes de la LOMQE?

Moltíssim. Encara que el català passés a ser troncal, això no trauria importància a tots els altres aspectes. La immersió lingüística és important, perquè ha estat una eina de cohesió social, que s’ha implementat per decisió dels propis centres educatius. Però estem preocupats perquè el tema de la llengua emmascari un debat educatiu. Tenim por que el català pesi massa i que renunciem a principis democràtics per qüestions lingüístiques.

Quin paper espereu que faci el Parlament sortint del 25N en defensa d’aquests principis democràtics relacionats amb l’educació pública?

Personalment no hi confio gaire. Fins ara no s’ha fet cap gest per millorar la situació ni cap compromís de no fer retallades, ni cap millora en temes com les substitucions i les baixes.

Aleshores no hi ha cap grup parlamentari que us generi confiança?

En aquests moments CUP i ICV-EUiA han estat fent-nos d’altaveu, però hi tenen molt poca presència. ERC no ens genera confiança perquè està pactant amb el Mas, i ha deixat de banda les reivindicacions en salut i educació, per convertir la consulta per l’autodeterminació en el pilar fonamental de la legislatura. Pensem que un país no pot ser lliure si no cuida l’educació i la sanitat. Només així els seus ciutadans podran ser lliures.

Per acabar, fem una mica de política ficció. Acabarà aplicant-se fil per randa l’esborrany de la LOMQUE?

L’àmbit educatiu s’està organitzant perquè no sigui així i crec que la revolta serà important. Ara, hem de començar a posar tots els elements de l’esborrany a l’alçada de la llengua, tot i que els polítics segueixin sense escoltar i continuïn molt lluny de la gent.

Andreu Merino – Marc Toro

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s